Preguntes freqüents

El passat 1 de gener de 2023 va entrar en vigor el nou sistema de cotització del RETA (autònoms) basat en els rendiments nets anuals, obtinguts en l’exercici de totes les seves activitats econòmiques, empresarials o professionals, a títol individual o com a soci o integrant de qualsevol mena d’entitat.

El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF i amb les especialitats del col·lectiu al qual pertanyin:

Estimació directa:

La suma de l’import de les següents caselles de la declaració de la Renda:

• Casella 0224: “Rendiment net”
• Casella 0186: “Quotes de la Seguretat Social o aportacions a mutualitats alternatives del titular de l’activitat”

Estimació objetiva (mòduls):

• Activitats diferents de les agrícoles, ramaderes i forestals: L’import de la casella 1465: “Rendiment net previ” de la declaració de la Renda.
• Activitats agrícoles, ramaderes i forestals: L’import de la casella 1539: “Rendiment net minorat” de la declaració de la Renda.

Autònoms societaris:

Tenen la consideració de treballadors autònoms societaris:

• Persones que tinguin accions que suposin el 33%, o més, del capital social d’una societat.
• Persones que exerceixin funcions de direcció i gerència d’una societat, quan les seves accions suposin el 25%, o més, del capital social.

Se sumaran, als rendiments nets que poguessin obtenir a títol individual, els següents:

• Rendiments íntegres de capital mobiliari, dineraris o en espècie, derivats de la seva condició de socis i/o administrador.
• Rendiments del treball derivats de l’activitat en aquestes entitats.

Cas particular: Els autònoms societaris que prestin els seus serveis a entitats professionals s’haurà de tenir en compte els rendiments de l’activitat econòmica.

Socis treballadors de les cooperatives de treball associat

Se sumaran, de manera addicional als rendiments que poguessin obtenir de la seva pròpia activitat econòmica, els rendiments íntegres de treball o capital mobiliari, dineraris o en espècie, derivats de la seva condició de socis treballadors de les cooperatives de treball associat.

Rendiments obtinguts a través d’entitats en règim d’atribució de rendes

La casella 1577 de la declaració de Renda, recull el rendiment net atribuït al soci, comuner o partícip de l’entitat. Però aquesta casella NO reflecteix exactament els rendiments computables a tenir en compte per a determinar la base de cotització.

Sobre la base del mètode de determinació del rendiment net de l’activitat de l’entitat en règim d’atribució de rendes, haurem d’obtenir el rendiment net computable a l’efecte de calcular les quotes de cotització de la següent forma:

• Estimació directa normal: L’import de la casella 1577 de la declaració de la Renda.
• Estimació directa simplificada:
  • A l’import de la casella 1577 de la declaració de la Renda.
  • S’haurà de restar l’import de la casella 1579 “Provisions deduïbles i despeses de difícil justificació”.
• Mòduls
  • Activitats diferents de les agrícoles, ramaderes i forestals: L’import de la casella 1465: “Rendiment net previ”.
  • Activitats agrícoles, ramaderes i forestals: L’import de la casella 1539: “Rendiment net minorat”.

En el moment de cursar l’alta, a partir del dia 1 de gener de 2023, s’ha de comunicar totes les activitats que realitzin com a autònom a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Les persones que ja figuressin d’alta, en el RETA, a dia 1 de gener de 2023 i realitzin més d’una activitat per compte propi, també hauran de comunicar totes les seves activitats a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Aquesta comunicació podrà realitzar-se a través d’Importass, Portal de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Tots els autònoms cotitzaran a la Seguretat Social en funció dels seus rendiments nets anuals, obtinguts en l’exercici de totes les seves activitats econòmiques, empresarials o professionals. No cotitzaran per rendiments les persones que formin part d’una institució religiosa pertanyent a l’Església Catòlica.

Per a calcular la base de cotització, se sumaran tots els rendiments nets obtinguts l’any natural, en l’exercici de les seves diferents activitats professionals o econòmiques, amb independència que les realitzin de manera individual o com a socis o integrants de qualsevol societat o organització, sempre que no hagin de figurar per elles en alta com a treballadors per compte d’altri o assimilats a aquests. El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF (veure apartat “Com es determina el rendiment net en el nou sistema de cotització d’autònoms?“):

• Del rendiment net es deduirà un 7,00% en concepte de despeses generals, excepte per als autònoms societaris, per als quals el percentatge serà del 3,00%.
• Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar.
• En la taula general o en la reduïda de bases de cotització, que fixarà anualment la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, haurem de triar una base de cotització entre la màxima i mensual que correspongui al tram corresponent als rendiments nets mensuals calculats.

Els autònoms que es donin d’alta, a partir de l’1 de gener de 2023, hauran d’informar quins són els seus rendiments previstos a fi de determinar la base de cotització que els correspon.

En el cas que l’autònom ja estigués donat d’alta, podrà modificar la seva base de cotització per a ajustar-la a la previsió sobre la mitjana mensual dels seus rendiments nets anuals a través del servei Base de cotització i rendiments.

Els autònoms que, amb anterioritat al 31 de desembre de 2022, estiguessin cotitzant per una base de cotització superior a la que els correspondria per raó dels seus rendiments estimats, podran mantenir en 2023 aquesta base de cotització, encara que els seus rendiments determinin l’aplicació d’una base de cotització inferior.

En Importass es troba disponible un simulador per a realitzar el càlcul de la quota en funció dels rendiments previstos.

Si preveus una variació dels rendiments nets, serà possible ajustar cada 2 mesos la base de cotització, amb un màxim de 6 canvis a l’any. Els moments per a fer efectiu els canvis són:

• 1 de març, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
• 1 de maig, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
• 1 de juliol, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
• 1 de setembre, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
• 1 de novembre, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
• 1 de gener de l’any següent, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.

Les bases mensuals de l’any, tindran caràcter provisional, fins que es realitzi la seva regularització anual.

Després que finalitzi el termini voluntari per a presentació de la declaració de la renda, 30 de juny de l’any següent, l’AEAT facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts per cada autònom:

• Si la quota triada durant l’any resultés inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’AEAT, es notificarà a l’autònom l’import de la diferència. Qui haurà de pagar la diferència abans de l’últim dia del mes següent a aquell que s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització.
• Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria procedirà a reintegrar la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent AEAT hagi comunicat els rendiments computables (és a dir, any regularitzat més 2. Per exemple: les devolucions corresponents a 2023 hauran de realitzar-se abans del 30 d’abril de 2025).

Per al període 2023-2025, els nous autònoms podran sol·licitar, en el moment de tramitar l’alta, l’aplicació d’una quota reduïda (tarifa plana) de 80,00 €/mensuals durant els primers 12 mesos d’activitat.

Tenen dret a aquesta tarifa plana els qui no hagin estat donades d’alta en els 2 anys immediatament anteriors a la data d’efecte de la nova alta, o bé 3 anys, en cas d’haver gaudit prèviament d’aquesta deducció.

Transcorreguts els 12 primers mesos, en el cas que l’autònom prevegi que els seus rendiments econòmics nets anuals vagin a ser inferiors al SMI que correspongui a aquest període podran aplicar-se una quota reduïda durant altres 12 mesos.

A més, les persones autònomes amb una discapacitat igual o superior al 33,00%, víctima de violència de gènere o víctima de terrorisme, podran sol·licitar l’aplicació, en el moment de l’alta, d’una quota reduïda de 80,00 € durant els primers 24 mesos.

Així mateix, finalitzat aquest període, si el seu rendiment net previst no superarà el SMI, podran sol·licitar l’aplicació d’aquesta quota reduïda durant els següents 36 mesos, per import de 160,00 €.

Totes aquestes sol·licituds hauran d’acompanyar-se d’una declaració relativa al fet que els rendiments nets que es preveuen obtenir seran inferiors al SMI vigent.

Les reduccions en la cotització previstes en els paràgrafs anteriors no resultaran aplicables als familiars de treballadors autònoms per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclusivament i, si escau, per adopció, que s’incorporin al RETA.

Els autònoms que a 31 de desembre de 2022 els fos aplicable l’antiga tarifa plana, continuaran gaudint d’aquesta, fins que finalitzar el període màxim establert, en idèntiques condicions.

Des de l’1 de gener de 2023 s’han produït els següents canvis, que són aplicables a partir del mes de febrer:

Canvis en les reduccions

A partir de 2023 es fixa el límit, que dona dret a gaudir de la reducció per rendiments nets del treball, en 19.747,50 € (abans, 16.825,00 €), sempre que no percebin altres rendes diferents superiors a 6.500,00 € (excloses les exemptes).

L’import de la reducció també s’incrementa:

• En 2023 és de 6.498,00 € (abans, de 5.565,00 €) per a les rendes del treball de fins a 14.047,50 €;
• Per a aquelles rendes entre els 14.047,50 i els 19.747,50 €, la reducció és de 6.498,00 € euros menys el resultat de multiplicar per 1,14 la diferència entre el rendiment del treball i 14.047,50 €. Per exemple, per a una renda 19.000,00 € li correspondria:
  
  • Disminució de la reducció: (19.000,00 – 14.047,50) x 1,14 = 5.634,45 €
  • Reducció a aplicar: 6.498,00 – 5.634,45 = 863,55 €

Això suposa que l’import dels rendiments del treball per sota dels quals no es deu practicar retenció també s’incrementa.

A partir de febrer

Als salaris, corresponents a gener de 2023, els continuarà sent aplicable les tarifes de retenció sobre rendes del treball que existien en 2022 (considerant, això sí, les retribucions previsibles durant l’any 2023 i les circumstàncies familiars de l’afectat).

Però a partir de febrer de 2023, s’haurà de calcular novament el tipus de retenció segons la nova normativa, practicant la regularització que correspongui.

En el moment de realitzar el càlcul de la retenció, en cas de treballadors que tinguin retribucions variables, hauran de considerar-se com a previsibles les percebudes l’any anterior, tret que existeixin circumstàncies objectives que permetin considerar que les quanties a percebre seran diferents.

Obligació de declarar

Un altre dels canvis introduïts, a partir de 2023, és l’increment de 14 a 15.000,00 € del límit dels rendiments del treball pels quals no existeix obligació de declarar per IRPF, encara que s’obtinguin salaris de més d’un pagador i els salaris del segon i posteriors pagadors no superin els 1.500,00 € en conjunt.

El Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) ve a substituir al Factor de Sostenibilitat (de 2013) amb l’objectiu de garantir el finançament de les pensions; amb l’objectiu de recaptar al voltant de 40.000 milions d’euros per al Fons de Reserva de la Seguretat Social.

Un dels objectius que es pretén aconseguir amb el MEI és evitar que les generacions més joves assumeixin tot el pes de la jubilació (derivat de l’envelliment de la població), repartint les cotitzacions de forma equilibrada i enfortint el sistema de pensions a llarg termini.

En 2033 es realitzarà una previsió de la despesa en pensions per a 2050 i es revisarà la seva aplicació.

Aquesta nova cotització serà d’un 0,60% sobre la base de cotització de contingències comunes (tant dels treballadors per compte d’altri com dels autònoms). El treballador assumirà el 0,10% del total i l’empresa el 0,50% restant (els autònoms assumiran la totalitat del 0,60%).

Amb la reforma laboral de 2022 s’ha incrementat la importància dels contractes fixos-discontinus, que ja existien prèviament, però que eren poc utilitzats.

Què és el contracte fix-discontinu i quan pot utilitzar-lo?

El contracte fix-discontinu és un contracte indefinit que ve a donar cobertura a les activitats productives que es desenvolupen de manera periòdica i que, per motius de l’activitat, tenen interrupcions més o menys prolongades. Per exemple: les activitats de temporada de sectors com l’hostaleria o el dedicat a l’oci o situacions similars.

Obligatòriament ha de formalitzar-se per escrit fent constar, de manera expressa, la durada del període d’activitat, així com la jornada i la seva distribució horària.

Durant els períodes d’inactivitat es manté el vincle laboral, entre treballador i empresa, suspenent-se els deures de treballar i remunerar.

Crida

L’empresa, abans de l’inici de l’activitat, té l’obligació d’avisar als seus treballadors (crida); que haurà de realitzar per escrit o per qualsevol mitjà amb el qual pugui deixar constància d’haver-lo realitzat.

L’ordre de la crida ha d’obeir a criteris objectius i formals, que normalment estaran contemplats en el conveni o en un acord col·lectiu d’empresa. És a dir, l’empresa no pot decidir lliurement quin treballador fix-discontinu s’incorpora primer.

Incompliment

Els Tribunals venen resolent que, en el cas d’incompliment del deure de crida per part de l’empresa, ens trobem davant un acomiadament sense causa (improcedent) i el treballador té dret a la corresponent indemnització.

No hi ha cap problema derivat d’una la incorporació una forma gradual d’acord amb les necessitats de l’activitat, sempre que es justifiqui adequadament.

És recomanable, en el supòsit de no realitzar una crida, comunicar-lo per escrit als afectats justificant les circumstàncies (baixa demanda, poca activitat, etc.); a fi d’evitar que es consideri que existeix un acomiadament improcedent per falta de crida.

Què té la consideració legal de teletreball?

Perquè legalment sigui aplicable el règim de treball a distància o teletreball (des del domicili o del lloc que es desitgi) ha d’esdevenir un mínim del 30% de la jornada en un període de 3 mesos (o el percentatge proporcional equivalent si la durada del contracte fos inferior a l’any).

Hem de tenir present que el teletreball és una opció voluntària, tant per a les empreses com per als treballadors, i serà necessari signar un acord. En cas de no aconseguir-se un acord, l’empresa no pot obligar els seus treballadors a teletreballar ni ells poden exigir-lo.

Compensació de despeses

La realització de teletreball no pot suposar l’existència de diferents drets que si prestessin serveis en les instal·lacions de l’empresa i els teletreballadors no han de sofrir cap perjudici econòmic.

Els convenis i acords col·lectius podran regular com calcular la compensació per les despeses derivades del treball. Mancant pacte col·lectiu, es considera que les despeses derivades del teletreball hauran de ser assumides per l’empresa i no pels treballadors (equips, eines, …).

En l’actualitat, fins que la llei no disposi el contrari, les despeses relacionades amb el teletreball estan exemptes de cotització, sempre que siguin conseqüència d’una despesa real incorreguda i compensada i pugui justificar-se degudament (com, per exemple, mitjançant la corresponent factura o rebut).

Mitjans i equips de treball

L’empresa és responsable de facilitar i del manteniment de tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament del teletreball (no és legal que els treballadors hagin d’utilitzar les seves pròpies eines de treball); el deure de manteniment, per part de l’empresa, inclou el suport en el cas de dificultats tècniques i el correcte manteniment dels equips de treball.

Els teletreballadors compten també amb els següents drets:

• Dret a la intimitat i a la protecció de dades.
• Dret a la desconnexió digital fora del seu horari de treball.

La Sentència, d’1 de juny de 2022, del Tribunal Suprem ens recorda que el plus de transport no té naturalesa salarial, ja que la seva finalitat és compensar la despesa del treballador pels desplaçaments entre el centre de treball i el seu domicili; no sent rellevant la qualificació, com a salarial, contemplada en el Conveni Col·lectiu d’aplicació.

L’aplicació pràctica de la citada Sentència, és que els treballadors no tenen dret a percebre el plus de transport al no haver de desplaçar-se fins al centre de treball i en conseqüència no incórrer en cap despesa (per aquest concepte).

Donat el seu caràcter extrasalarial, el plus de transport, atès que la seva finalitat és compensar la despesa del treballador pels desplaçaments entre el centre de treball i el seu domicili, no s’ha de prendre en consideració a l’efecte de calcular indemnitzacions (tret que realment no s’incorri en despeses a l’hora de desplaçar-se. En aquest cas pot al·legar-se que el plus no té naturalesa compensatòria i que ha d’incloure’s en la indemnització).

Recordem que és obligatori formalitzar per escrit l’acord de treball a distància, en el termini de 3 mesos des que resulti d’aplicació l’RDL 28/2020 (actual Llei 10/2021), si ja existia amb caràcter previ a la publicació del RDL o amb caràcter previ al seu inici si es produís amb posterioritat.

Una vegada signat l’acord de treball a distància l’empresa té que:

• Facilitar una còpia de l’acord als representants dels treballadors abans de 10 dies.
• Inscriure en el SEPE una còpia (de l’acord i del justificant de lliurament de la preceptiva còpia als representants dels treballadors).

La comunicació al SEPE ha de contenir com a mínim les següents dades:

• Data d’inici i fi de l’acord de treball a distància
• Durada de l’acord de treball a distància (excepte si s’acorda un termini superior, durada màxima serà de 3 anys)
• Percentatge i distribució del treball presencial i del treball a distància (el treball a distància serà d’entre un 30% i un 100%)
• Regles de disponibilitat recollides en l’acord de treball a distància
• Centre de treball de l’empresa al qual queda adscrita el treballador
• Lloc de treball a distància triat pel treballador
• Terminis de preavís per a exercir l’opció de reversibilitat per qualsevol de les parts
• Clau del contracte de treball
• Altres dades

Per a complir amb aquesta obligació, ha de realitzar-se la presentació a través de l’aplicació “Contrat@” disponible en la pàgina web del SEPE.

Si un treballador vol anar-se’n a viure a una altra província i treballar des d’allí, pot fer-ho? Si en aquesta província s’aplica un altre conveni, quin conveni ha d’aplicar-se?

La resposta a la primera pregunta és que si es pot, sempre que així s’hagi pactat. Hem de tenir en compte que:

• La norma defineix el treball a distància com aquell que es presta des del domicili del treballador o des del lloc triat per aquest. És a dir, no té per què coincidir necessàriament amb el seu domicili habitual.
• En l’acord de treball a distància, que obligatòriament ha de signar-se, ha de constar el lloc de treball a distància triat pel treballador per a la seva realització. Si totes dues parts ho acorden, poden modificar el pacte i indicar un nou lloc.

L’empresa pot negar-se a la modificació del lloc des del qual ha de realitzar-se el treball a distància; fins i tot sense necessitat de manifestar i/o justificar el motiu.

Respecte a la segona qüestió, la resposta la trobem en el centre al qual queda adscrit el teletreballador (en el qual haurà d’acudir per a realitzar la part de la seva jornada de treball presencial), i que obligatòriament ha de figurar en l’acord de treball a distància signat:

• Serà aplicable el Conveni Col·lectiu aplicable al centre al qual es trobi adscrit el treballador, amb independència del lloc des del qual realitza el teletreball;
• Recordem que les persones que treballen a distància tenen els mateixos drets que haguessin ostentat si prestessin serveis en el centre de l’empresa.

Resumint, ni és vàlid que el treballador exigeixi un salari superior ni que l’empresa pretengui pagar un sou inferior (al·legant l’aplicació del conveni de la província des d’on efectivament es realitza el teletreball).

El Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 18 de gener de 2023, ha considerat que no es desvirtua l’exigència d’objectivitat i fiabilitat, que ha de complir el registre horari, pel fet d’emplenar-lo manualment el treballador; sobre la base dels següents arguments:

• És lògic exigir al treballador la realització d’una acció a l’inici i a la finalització de la seva jornada o per a deixar constància de qualsevol interrupció de l’activitat.
• Hem de presumir que els treballadors registressin adequadament la seva jornada.
• L’empresa ha donat instruccions sobre quines tasques tenen la qualificació de temps efectiu de treball o de descans.
• El sistema no és menys fiable que el registre automàtic de l’inici i fi de la jornada mitjançant l’accés a l’ordinador de l’empresa.

Anteriorment l’Audiència Nacional, Sentència de 9 de desembre de 2020, ja s’havia expressat en idèntic sentit.

Recordem que l’empresa està obligada a portar un registre diari de la jornada, que ha d’incloure l’horari concret d’inici i de finalització de la jornada de treball de cada persona (l’obligació existeix encara que es realitzi teletreball).

La llei no indica la manera en què s’ha de registrar la jornada de treball; pel que no és obligatori disposar d’aplicacions o programes informàtics que permeten al treballador “fitxar” des del seu ordinador o des del seu telèfon mòbil.

Es pot utilitzar un full d’Excel en la qual els empleats consignin l’hora d’entrada i de sortida:

• Una opció és que emplenin les dades des de l’ordinador i que imprimeixin el document a final de mes per a lliurar-lo a l’empresa.
• Una altra opció és imprimir el document a principis de mes perquè els treballadors ho emplenin manualment cada dia.